dijous, 21 de desembre de 2017

Campanya Solidària Nets i polits




La campanya solidària "Nets i polits" ha estat tot un èxit. Moltíssimes gràcies per a la vostra solidaritat aportant tot tipus de productes d'higiene personal. Un any més, la Immaculada és sensible a les necessitats socials. 

dijous, 14 de desembre de 2017

Bon dia del dijous, 14 de desembre de 2017

BON DIA, ESPECIAL ADVENT.
Dijous, 14 de desembre de 2017

Ens trobem en la segona setmana d’Advent. L’Advent és un temps litúrgic. És el moment que tenim els cristians per preparar els nostres cors a la vinguda de Jesús, un moment per reflexionar i per canviar tot allò que no ens agrada de nosaltres. No caiguem en l’error de pensar que el Nadal és consumisme i regals, sinó que és la celebració amb joia del naixement de Jesús.

Lectura de l’Evangeli Mc 1, 1-8
Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.
En el profeta Isaïes hi ha escrit: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. És la veu d'un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. Anaven a trobar-lo gent d'arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s'alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així:
-Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l'Esperit Sant.

Reflexió:

La cura del planeta que ens sosté, la lluita contra la fam i la misèria, el desig d’un món més pacífic, d’una política més participativa, d’una economia més justa, d’unes famílies més felices són signes que ens enuncien que és possible canviar coses i que, potser sense saber-ho, el món continua desitjant la teva vinguda.

Bon dia del dijous, 30 de novembre de 2017


UNA DE GRANOTES
Va dir la granoteta ver-ampolla:
-       “La meva llengua és la més llarga de totes” – i va començar a saltar intentant caçar mosques.
Va dir la granoteta verd-lloro:
-       “Les meves potes són les més llargues de totes” – i va començar a saltar intentant caçar mosques.
Va dir la granota verd-poma:
-       “Els meus ulls són els més grans de tots” – i va començar a saltar intentant caçar mosques.
Va dir la granota verd-petroli:
-       Ei, doncs jo sóc la més llesta de totes” – i va començar a saltar intentant caçar mosques.
I allí estaven totes, saltant i saltant. Però cap caçava res.

Totes? No, va quedar la granoteta verd-aigua quieta, molt quieta. A ella no se li ocorria res a dir. I allí estava, immòbil i callada, quan va passar una mosca just per davant seu. I, és clar, la granoteta verd-aigua la va caçar i se la va menjar.

Així són les coses: si vols aconseguir alguna cosa no presumeixis de poder guanyar-la, senzillament, guanya-la.


Que tingueu un bon dia!

divendres, 1 de desembre de 2017

Reflexió-pregària del dijous, 16 de novembre 2017



Bon dia, avui direm tots junts la pregària que Jesús ens va ensenyar.
Però pensem primer....
Si diem PARE NOSTRE em de tractar i cuidar al del costat com el nostre germà. Pensant en ell. Mireu als companys de l’aula, amb els que compartiu moltes hores cada dia...mireu-vos als ulls, potser se us escapa un somriure...busqueu aquell company/a amb el que mai parleu, aquell amb el que mai jugueu...o al que sempre feu parar, aquell que sabeu que sovint està sol...dediqueu-li avui el vostre somriure, digueu-li amb la vostra mirada que SÍ, que també pot comptar amb vosaltres.
Pensem...dediquem uns segons, en silenci, a pensar que puc fer jo...QUÈ FARÉ, perquè avui i no sols avui...CADA DIA, aquest company/a es senti una mica més feliç.
(Uns segons de silenci)
Diguem tots junts, ara sí, un Pare Nostre per començar aquest meravellós dia:

Pare Nostre que esteu en el cel.....

dijous, 30 de novembre de 2017

Reflexió-Pregària dijous 30 de novembre 2017


Narrador: El mestre s’aturà de sobte i mirà els peus d’un dels seus deixebles i li demanà:
Mestre: Germà, aquestes no són les espardenyes que duies ahir, oi?
Deixeble 1: No pas mestre, aquelles ja no es veuen i n’he aconseguides d’altres de més actuals, ja no m’agraden pas.
Mestre: Però ja les has trencades, no et servien pas per caminar?
Deixeble 1: No, no és pas això, simplement han passat de moda, ja no m’agraden.
Narrador: A la conversa, s’hi incorporà un segon deixeble que intentà aclarir la confusió del mestre.
Deixeble 2: Mestre, la qüestió és fàcil: serveixen com qualsevol altres, però la roba perd valor, i va canviant...
Narrador: El mestre tallà el deixeble i mirant el terra afirmà.

Mestre: No germans, no. La qüestió és fàcil: sabeu el preu de les coses però esteu oblidant-ne per què han estat fetes i el valor que tenen.


diumenge, 26 de novembre de 2017

Reflexió-Pregària dijous 23 de novembre 2017

Cuando vamos avanzando por el camino que hemos elegido hacia lo mas alto de los sueños que deseamos, inevitablemente vamos a tener buenos y malos momentos, es la ley de la vida. Los buenos momentos son los de alegría y euforia. Son aquellos que te hacen pensar que puedes con todo, que tienes el mundo a tus pies y te ayudan a avanzar de manera rápida por el camino deseado. En cambio en los malos momentos, donde es posible quedar atrapados, son aquellos que van acompañados de tristeza, lágrimas y melancolía. Lo realmente importante es que salgamos de esos momentos difíciles en los que la vida te pone a prueba. Tenemos que aprender a caer y levantarnos una y mil veces si es necesario y tratar de aprender de esos momentos difíciles ya que también los necesitamos para avanzar.

Cuando las cosas se ponen difíciles y entra en nuestra mente el pensamiento de que no somos capaces de seguir adelante, simplemente no hay que rendirse.

En la vida nos encontraremos con distintos momentos, pero los que realmente important son aquellos que te hacen sentir bien. Hay que seguir luchando con todas nuestras fuerzas para alcanzar nuestros sueños, sin dejar que nadie lo impida. No debemos compararnos con nadie ya que cada uno es único y tiene virtudes distintas, la vida relativamente es corta y deberíamos dedicarle tiempo a lo que realmente nos hace felices, sin olvidar que todos somos humanos y cometemos errores, y saber reconocerlos, es mejorar como persona día a día


Alumnos de 4 ESO A