divendres, 29 de gener del 2016

Reflexió-Pregària dijous 28 gener 2016


Bon dia,

Segur que durant els últims mesos heu sentit que refugiats vinguts de Síria i d’altres indrets del món abandonen el seu país per fugir de la guerra, amb la finalitat de trobar pau, llibertat, justícia i igualtat.


Aprofitem el següent poema de Joana Raspall per reflexionar sobre el que significa deixar tota una vida enrere portant-vos únicament el que cap dintre d’una motxilla:

PODRIES
Si haguessis nascut 
en una altra terra, 

podries ser blanc, 
podries ser negre... 

Un altre país 
fora casa teva, 
i diries "sí" 
en un altra llengua. 

T'hauries criat 
d'una altra manera 
més bona, potser 
potser més dolenta. 

Tindries més sort 
o potser més pega... 

Tindries amics 
i jocs d'una altra mena; 
duries vestits 
de sac o de seda, 
sabates de pell 
o tosca espardenya, 
o aniries nu 
perdut per la selva. 

Podries llegir 
contes i poemes, 
o no tenir llibres 
ni saber de lletra. 

Podries menjar 
coses llamineres 
o només crostons 
secs de pa negre. 

Podries.... podries... 

Per tot això pensa 
que importa tenir 
les mans ben obertes 
i ajudar qui ve 
fugint de la guerra, 
fugint del dolor 
i de la pobresa. 

Si tu fossis nat 
a la seva terra, 
la tristesa d'ell
podria ser teva.

dissabte, 16 de gener del 2016

Reflexió-Pregària dijous 14 gener 2016


Un vespre, enmig del desert, un dels deixebles cridà i marxà emprenyat fora del grup, al cim d'una duna a mirar l'horitzó.

El mestre, pausadament, s'hi apropà i li demanà el motiu de la seva reacció. El deixeble el mirà enfurismat i digué que no entenia com podia haver algú que pensés que un camell no era pas millor que un dromedari.

El mestre, el mirà amb un lleu somriure i li explicà la següent rondalla:

Això era que no era una bonica contrada en la qual tothom era feliç perquè feia allò que li agradava i tothom es saludava cada dia.

Un dia hi arribà un foraster que, passejant per la plaça, digué a una senyora que donava de menjar als coloms: “No entenc pas com hi ha gent que perd el temps alimentant aquests animalons”. “Hi estic totalment d’acord” espetà una veu. I tots dos, el foraster i l’amo de la veu, van fer el lleig a la senyora. I a aquest grup s’hi afegiren més persones que van deixar de parlar a les persones que donaven de menjar als coloms pel fet que feien res que no compartien.

Però dins d’aquest grup, el foraster va afirmar taxativament que el millor color del món era el blau, i va insultar tothom a qui no li agradés el seu color. Així, el grup va reduir-ne el nombre.

Però un dia, el foraster va dir que odiava la gent que duia vambes, i així, continuaven sortint diferències dins del grup fins que el foraster acabà així com va arribar, tot sol, perquè no trobà pas ningú a qui li agradés tot allò que li agradava a ell...

Pot ser perquè no entenia pas que les persones, tot i ser iguals, som diferents...

El truc, li digué el mestre, és saber conviure amb amb aquestes diferències.


Gaudiu del dia perquè només n'hi haurà un com el d'avui.


dijous, 7 de gener del 2016

CARTA DE LOS REYES MAGOS



Día de nuestra fiesta, 6 de Enero de 2016

Queridos niños, niñas y también los más mayores del Colegio Immaculada de Horta:

En estas fiestas posteriores a la Navidad, cuando ya hemos acabado la temporada grande, nos toca volver a casa y dar descanso a los camellos, a los pajes y a quienes nos han ayudado en estos días.

Pero no penséis que ahora nos retiramos, como los osos, a dormir hasta la próxima temporada- Porque la estrella no se detiene. Ahora nos toca pensar en las cartas que han quedado sin responder porque hay en ellas muchos sueños y muchas llamadas que aún esperan respuesta.

Hasta ahora nuestra tarea a sido más fácil: Tenía que ver con los regalos de temporada. Lo hemos hecho lo mejor posible, dependiendo de nuestros recursos –que unos años el bolsillo está mejor y otros peor hasta en la cortes de Oriente-, y así hemos dejado en los salones la bici para Laia, el tren para Xavi, la muñeca para Clara, el libro para Ángela, el gorro de lana para el friolero de Dani o la música para Montse. Y todo ello, lo hemos hecho con mucho cariño e ilusión.

Pero hay cartas que aún necesitan respuesta. Tenemos un cajón enorme para las cartas de los ancianos solitarios, que piden un poco del tiempo de alguien. En una estantería Melchor apila los mensajes que vienen de los refugiados, que tiene que huir de sus casas y donde las risas escasean. Gaspar intentará responder a las cartas no escritas de personas que están en la calle, o pasan hambre, de personas que han perdido su trabajo, de las que viven en la desesperanza, o que no se sienten respetadas ni amadas. Baltasar coloca por orden alfabético mensajes que piden que se quiten barreras y se construyan puentes: prejuicios, a la P; alambradas, a la A; racismo a la R. Tenemos un arcón donde se apilan cartas de personas con preguntas pendientes: ¿para qué vivo?, ¿Dónde está la felicidad? Nadie les ha respondido aún.

¿Cómo responder a todas y cada una de estas cartas? Ahora necesitamos otras manos, otros corazones, otros gestos, otras cabezas, otros tiempos y otras risas. Queridos niños, niñas y también los más mayores del Colegio Immaculada de Horta, ayudadnos a contestar estas cartas pendientes. Responded con nosotros esos mensajes, escritos en las vidas de tantas personas. Sabemos que vosotros, que formáis parte del Colegio Immaculada de Horta, tenéis un corazón inmenso, unas ganas grandes de regalaros, de vivir sabiendo que “el otro” es vuestro hermano. Sabemos que contamos con vosotros para acompañar, escuchar, consolar, pacificar, animar, alegrar, entusiasmar. Gracias por hacer, también vosotros, de Reyes Magos en vuestra vida cotidiana, por acercaros a tantos portales donde Jesús os espera. GRACIAS POR REGALAROS.

Con confianza y agradecimiento, recibid un fuerte abrazo de vuestros amigos,



Melchor, Gaspar y Baltasar.

divendres, 1 de gener del 2016

REFLEXIÓ ANY NOU

BONS PROPÒSITS PER L'ANY NOU

Riu
Perdona
Relaxa't
Demana ajut
Fes un favor
Delega tasques
Trenca un hàbit
Fes una caminada
Expressa allò que sents
Surt a córrer
Pinta un quadre
Somriu al teu fill
Llegeix un bon llibre
Canta a la dutxa
Permete't brillar
Mirar fotos antigues
Escolta a un amic
Accepta un compliment
Ajuda a un ancià
Compleix les teves promeses
Acaba un projecte desitjat
Sigues nen una altra vegada
Escolta la natura
Mostra la teva felicitat
Escriu en el teu diari
Tractat com un amic
Permete't equivocar-te
Per avui no et preocupis
Deixa que algú t´ajudi
Fes un àlbum familiar
Fes-te un bany prolongat
Mira una flor amb atenció
Perd una mica de temps
Apaga el televisor i parla
Escolta la teva música preferida
Aprèn alguna cosa que sempre has desitjat
Truca als teus amics per telèfon
Fes un petit canvi a la teva vida
Tanca els ulls i imagina les ones de la platja
Fes que algú se senti benvingut
Fes una llista de les coses que fas bé
Ves al bosc i escolta el silenci
Digues a les persones estimades quant les estimes
Posa-li un nom a una estrella
Pensa en allò que tens
Planifica un viatge
Respira profund
Cultiva l´amor
Cada dia pot ser NADAL
Per els homes i dones,
si ens deixem estimar per Déu;
si ens estimem com germans.
El Nadal de Déu sempre es un Nadal d´AMOR

(Text extret pàgina web Parròquia Sant Maria d'Amer)