dijous, 14 de desembre del 2017

Bon dia del dijous, 30 de novembre de 2017


UNA DE GRANOTES
Va dir la granoteta ver-ampolla:
-       “La meva llengua és la més llarga de totes” – i va començar a saltar intentant caçar mosques.
Va dir la granoteta verd-lloro:
-       “Les meves potes són les més llargues de totes” – i va començar a saltar intentant caçar mosques.
Va dir la granota verd-poma:
-       “Els meus ulls són els més grans de tots” – i va començar a saltar intentant caçar mosques.
Va dir la granota verd-petroli:
-       Ei, doncs jo sóc la més llesta de totes” – i va començar a saltar intentant caçar mosques.
I allí estaven totes, saltant i saltant. Però cap caçava res.

Totes? No, va quedar la granoteta verd-aigua quieta, molt quieta. A ella no se li ocorria res a dir. I allí estava, immòbil i callada, quan va passar una mosca just per davant seu. I, és clar, la granoteta verd-aigua la va caçar i se la va menjar.

Així són les coses: si vols aconseguir alguna cosa no presumeixis de poder guanyar-la, senzillament, guanya-la.


Que tingueu un bon dia!